Recent Changes

Friday, April 8

  1. page B. DOCUMENTACIÓ edited ... El canyar és una comunitat indissolublement lligada a l’espai agrari. La seua espècie dominant…
    ...
    El canyar és una comunitat indissolublement lligada a l’espai agrari. La seua espècie dominant, la canya, és un vegetal d’origen exòtic, introduït fa molts anys pels pagesos. El canyar és molt pobre florísticament parlant, sol ocupar un recobriment dens del 100 % i 3-4 m d’altura, quasi exclusivament de canya (Arundo donax). Sobre aquesta sol estar la corretjola gran (Calystegia sepium, Calystegia silvatica), una liana de grans flors blanques i a vegades també una altra planta enfiladissa, la corretjola borda (Cynanchum acutum).
    Ricard Pitarch
    ...
    DE CASTELLO
    Les

    Les
    zones humides
    ...
    i les marjals
    Les
    marjalsLes zones humides
    ...
    els aiguamolls.
    Les
    Les albuferes, els
    ...
    canals, denominats goles.
    Quan
    goles.Quan les albuferes
    ...
    converteixen en marjals.
    La
    marjals.La gran riquesa
    La Plana i la marjal de Castelló
    ...
    i fangosos.
    La
    La marjal és
    ...
    o humit.
    Ribés
    Ribés Pla defineix
    ...
    existents .
    A
    A Castelló, a
    ...
    terme de Benicàssim.
    El
    Benicàssim.El terme Donació,
    ...
    drenatge, manteniment, reg
    Els
    regEls aiguamolls costaners
    ...
    són gens desestimables.
    Fer-se
    desestimables.Fer-se una marjal
    ...
    de cultiu.
    “Posar
    “Posar en conreu
    ...
    quartó” (1).
    “Les
    “Les marjals requereixen
    ...
    mare”. (Domingo, Concepción)
    Les
    Concepción)Les sèquies mare,
    ...
    les “andanes”.
    Els
    Els treballs de
    ...
    dels seus marges.
    La
    marges.La pèrdua de
    “L’aigua de les marjals s’utilitza de diverses formes. Les terres de conreu es disposen acumulant la terra extreta de las sèquies de manera que poden quedar entre mig metre i un metre per d’alt del nivell de l’aigua. Per tant el sòl poc romandre amb suficient humitat per filtració o capil·laritat (són les denominades marjals de saó). Quan es necessita el reg, en els mesos més calorosos, s’utilitza l’aigua de les sèquies elevant l’aigua mitjançant diversos artificis manuals, com ha estat la tahona (3) o amb els motors en l’actualitat”. (Domingo, Concepción)
    ...
    Sec de Castelló
    El
    CastellóEl riu Sec
    ...
    (Segura Beltran, F)
    Entre
    F)Entre 2002 i
    ...
    desaigüe al mar.
    La
    mar.La marjal és
    ...
    amb certa freqüència.
    A
    freqüència.A més s’ha
    ...
    al segle XVI
    La
    XVILa distribució de
    ...
    del mar. “Iba“Iba el secá
    ...
    orilla del mar.”
    També
    mar.”També comenta Traver
    ...
    stablin las marjales”
    En
    marjales”En el mapa
    ...
    estany al sud.
    Història
    sud.Història de la
    Josep Cabanilles (1745-1804), científic i botànic valencià, comissionat pel rei Carles IV, va recórrer les nostres comarques valencianes entre 1791 i 1793, fruit de les seues observacions i treball es el llibre Observaciones sobre el Reyno de Valencia. Descriu com era la marjal de Castelló a finals del segle XVIII “La tierra aunque llana va baxando hácia el mar, y como el riego de pie (4) (el único conocido en el reyno) pide campos anivelados, se han dispuesto estos en graderías. Síguense á la huerta los marjales que ocupan el último quarto de legua (5) hácia el mar. Las aguas y los manantiales son freqüentes en aquellas partes hondas, que quedarian incultas en poder de hombres menos industriosos, y serian un manantial perpetuo de vapores mefíticos para la villa. Los de Castelló abriéron zanjas con varias direcciones, facilitando así el curso de las aguas, y levantando la superficie de estos campos en nada ceden á las huertas. Sírvanse de las inmediaciones á los arenales del mar para depósitos de estiércol, que naturalmente se acopia, y resulta de multitud de plantas y raíces muertas, que con la tierra arenisca y húmeda forma una materia negra, muy propia para fertilizar y abonar los campos....“
    També incideix amb els perills que comporta el cultiu en els límits de les marjals de l’arròs i de les malalties que es deriven pel seu conreu.“Las abundantes aguas que el Milláres facilita á los de Castelló y villas vecinas, y las ideas lisonjeras de ganancia y ocio que supiéron abultar los aficionados al cultivo del arroz, tentáron é hicieron caer en el lazo á muchos de las citadas villas. Escogiéron para arrozales los sitios hondos y casi pantanosos muy cerca del mar: empezó el cultivo, y muy pronto se vició la atmósfera: siguiéronse efectos tan funestos, que la humanidad y la justicia se armáron contra este enemigo. Desde luego se convirtieron en hospitales las villas mas sanas: las tercianas (6)eran malignas y pestilenciales: días hubo de diez muertos en la sola villa de Burriana. No pudiéndose sufrir el estrago que causaba el arroz, se prohibió su cultivo, y se desde aquella época empezó la felicidad renanciendo la salud, la abundancia de producciones y el aumento de la población”
    ...
    La marjal presenta una gran varietat biològica i dels vertebrats més comuns caldria assenyalar:
    Entre les aus: En l’actualitat, en algunes marjals, és prou freqüent veure, parelles i pollades, de cinc a dotze exemplars, de coll verd (Anas platyrhynchos). També s’observen amb certa facilitat la garseta blanca (Egretta garcetta) i l’esplugabous (Bubulcus ibis); la gallineta d’aigua (Gallinula chloropus) i la fotja (Fulica atra),;la camallonga (Himantopus himantopus), espècie estival, i l’agró blau (Ardea cinerea), que és l’au de proporcions més gran, al voltant d’un metre de longitud.
    ...
    el gomet (Ixobrychus(Ixobrychus minutus), el
    Entre els peixos: Les espècies més representades són la gambúsia (Gambusia affinis) i la carpa (Cyprinus carpio). Fins fa poc, era freqüent la presència de la llisa (Múgil labrosis), i anteriorment del samaruc (Valencia hispania), del fartet (Aphanius iberus), de la raboseta (Cobitis paludica) i de l’anguila (Anguilla anguilla).
    En alguna de les prospeccions realitzades pel Servei de Biodiversitat (2006) s’han detectat la presència de fartet, raboseta i samaruc en la sèquia mare, situada al sud del Grau de Castelló. Amb ells s’ha realitzat cria en captivitat i s’han reintroduït (anys 2008-2010) en la zona perquè es dispersen per les marjals.(Risueño, P. i Lesmes, V)
    (view changes)
    10:40 am
  2. page B. DOCUMENTACIÓ edited ... 1.-. INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC DE LA MARJAL DE CASTELLÓ 2.- ELS CANYISSARS ( Ricard …
    ...
    1.-. INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC DE LA MARJAL DE CASTELLÓ
    2.- ELS CANYISSARS ( Ricard Pitarch)
    3 - LA MARJAL DE CASTELLO (article de Prambla editat per la Colla Rebombori 2016)
    1.- INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC DE LA MARJAL DE CASTELLÓ
    (Apunts sobre un article de Rafael Ribes Pla al llibre “Mar i marjal” editat per la Colla Rebombori)
    ...
    El canyar és una comunitat indissolublement lligada a l’espai agrari. La seua espècie dominant, la canya, és un vegetal d’origen exòtic, introduït fa molts anys pels pagesos. El canyar és molt pobre florísticament parlant, sol ocupar un recobriment dens del 100 % i 3-4 m d’altura, quasi exclusivament de canya (Arundo donax). Sobre aquesta sol estar la corretjola gran (Calystegia sepium, Calystegia silvatica), una liana de grans flors blanques i a vegades també una altra planta enfiladissa, la corretjola borda (Cynanchum acutum).
    Ricard Pitarch
    3 - LA MARJAL DE CASTELLO
    Les zones humides litorals, els aiguamolls i les marjals
    Les zones humides litorals són una sèrie d’espais físics que tenen en comú la presència d’una làmina d’aigua permanentment o estacional en la proximitat a la costa. La seua formació ha estat causada per les restingues o cordons litorals, que són depòsits de graves i arenes, d’origen fluvial, alineades i modelades per la força de l’onatge i dels corrents marins dominants que delimiten les llacunes, com és el cas de les albuferes, o bé poden delimitar zones baixes, com ocorre amb els aiguamolls.
    Les albuferes, els aiguamolls, les maresmes, els lluents, les marjals, els quadros, els prats són diferents denominacions d’espais humits que es formen a les planes, entre la terra ferma i els cordons litorals. Poden estar comunicades amb el mar per un o més canals, denominats goles.
    Quan les albuferes són poc profundes se denominen aiguamolls, que al estar total o parcialment transformades per l’home, es converteixen en marjals.
    La gran riquesa i diversitat dels components dels aiguamolls i de les albuferes fan que ens troben davant d’un dels ecosistemes més complexos i productius del planeta. Els ecosistemes humits són uns dels ecosistemes que es troben més amenaçats a nivell mundial, les causes de la seua destrucció han estat molt variades, encara que han predominat quasi sempre les de caràcter econòmic. En les nostres comarques la destrucció dels aiguamolls i de les albuferes ha sigut una constant .
    La Plana i la marjal de Castelló
    La nostra plana es formà en el període Quaternari. Té un perfil suau i s’inicia al costat de les muntanyes que l’envolten fins al mar. En ella predominen, en la part alta els materials solts, terrosos i graves i en la part més baixa els sols argilosos, arenosos i fangosos.
    La marjal és el terme emprat actualment a Castelló i a altres indrets, per a denominar l’aiguamoll o zona humida conreada pròpia del terme. La paraula marjal procedeix de l’àrab “marja”, que significa: terreny pantanós o humit.
    Ribés Pla defineix la marjal com aquelles terres pròximes al mar, de nivell tant baix que romanien inundades durant llargs períodes a causa del nivell freàtic de les aigües dolces dels aqüífers existents .
    A Castelló, a grans trets, l’aiguamoll s’estenia entre el camí de la Donació i la restinga costanera, o “serradal”, paral·lel a la mar i amb un pendent que descens suaument. Tenia uns centenars de metres d’amplària al sector meridional prop de la ratlla d’Almassora i de quasi dos kilòmetres a la banda septentrional, immediata al terme de Benicàssim.
    El terme Donació, dedueix Traver Tomás que s’utilitza, amb el significat de camí, ja que les marjals que s’anaven fent , “las marjales nuevas, les stablides”, estaven obligades a “deixar donació”, o siga, donar una part de terreny perquè els altres se’n serviren, raó per la qual es va aplicar aquest nom al camí.
    Les marjals: formació, drenatge, manteniment, reg
    Els aiguamolls costaners presenten dos caràcters oposats; per una part els problemes d’un ambient malsà, focus de malalties endèmiques, molt temudes en els segles anteriors; i per l’altra, ofereixen unes possibilitats per a certs conreus, com l’arròs i els productes hortícoles, que no són gens desestimables.
    Fer-se una marjal ha estat una constant en la historia municipal de Castelló, ha estat a costa de l’aiguamoll que no es conreava i que es transformava en terreny de cultiu.
    “Posar en conreu una parcel·la de marjal requeria una inversió de treball molt elevada, perquè pràcticament havia de ser fabricada, traient el fang de les sèquies i col·locant-lo en la terra poc a poc , per desprès conrear-la. Desprès necessita tot un procés de dessecació i meteorització, de manera que l’aprofitament no era d’immediat”. (Domingo, Concepción ). En quant a les dimensions, la majoria de les parcel·les de marjal són menudes; quasi no hi existeixen marjals superiors a una hectàrea, el més freqüent és l’”establiment” de mig quartó y un quartó” (1).
    “Les marjals requereixen un bon drenatge. Els espais ocupats per les marjals, no tenen gran amplitud, però si que són allargades i en general, perpendiculars a la costa, i poden ser tallades per canals paral·lels al mar i que desemboquen en les sèquies mare”. (Domingo, Concepción)
    Les sèquies mare, com la sèquia d’En Trilles, són els eixos fonamentals, ja que són les que van a parar i tenen un traçat perpendicular al mar. Entre elles estan les mitgeres o filloles, també perpendiculars a la costa, unides a les sèquies mare per sèquies comuns que tenen un sentit oblic. Eixa és la xarxa bàsica general de desaigüe a la marjal. En els espais compresos dins eixa xarxa estan les sèquies “andanes” que van a parar a les filloles i les sèquies “marselles” que drenen en les “andanes”.
    Els treballs de manteniment de les sèquies de la marjal s’ha conservat sense variants fins l’actualitat i és de responsabilitat conjunta, això vol dir tant pública com privada. L’adequació, el manteniment de les sèquies mares, que generalment van paral·leles a un camí públic, són responsabilitat pública, així la Cambra Agrària, Germandat de Llauradors, a qui els municipis lis traslladaren la responsabilitat. Per una altra part, els propietaris de les marjals lindanes a les sèquies secundàries tenen al seu càrrec la neteja anual dels seus marges.
    La pèrdua de terreny en els marges de les marjals es una constant, cal parapetar aquest terreny i així evitar el seu despreniment a les sèquies, per la qual cosa s’han utilitzat tot tipus de materials, de manera mes tradicional eren restes vegetals, amb ajuda de branques o canyes, també amb fustes i mes actualment amb restes de plàstics (persianes), taulells, enderrocs, etc. Anualment cal reomplir els marges amb el llim de la sèquia, xarcullar. (2)
    “L’aigua de les marjals s’utilitza de diverses formes. Les terres de conreu es disposen acumulant la terra extreta de las sèquies de manera que poden quedar entre mig metre i un metre per d’alt del nivell de l’aigua. Per tant el sòl poc romandre amb suficient humitat per filtració o capil·laritat (són les denominades marjals de saó). Quan es necessita el reg, en els mesos més calorosos, s’utilitza l’aigua de les sèquies elevant l’aigua mitjançant diversos artificis manuals, com ha estat la tahona (3) o amb els motors en l’actualitat”. (Domingo, Concepción)
    La marjal i el riu Sec de Castelló
    El riu Sec de Castelló no desemboca al mar, de forma natural. Fins fa pocs anys concloïa a la marjal, construint el seu propi ventall al·luvial en un intent d’anar reomplint la zona pantanosa. “Su cauce se interrumpe de forma natural al llegar a esta zona deprimida que marca el límite de una antigua línea de costa y supone un antiguo nivel base relicto”. (Segura Beltran, F)
    Entre 2002 i 2007 es va realitzar la desembocadura artificial del riu Sec, una de les antigues reivindicacions que tenia Castelló, mitjançant la construcció d’un canal que permet el seu desaigüe al mar.
    La marjal és el sector de terme de Castelló més inundable, fins i tot amb precipitacions no molt elevades, ja que en molts dels seus indrets presenta notòries cotes negatives i és anegat amb certa freqüència.
    A més s’ha de considerar també les possibles invasions d’aigua salada i la pujada del nivell freàtic. Els dos processos no sols incrementen el nivell de les aigües estancades, sinó que a més dificulten el desaigüe per les diferents sèquies.
    Història de la marjal de Castelló: La marjal al segle XVI
    La distribució de les diferents usos de la terra en el terme a Castelló, segons Traver Tomas, era en secà, horta, marjaleria, lluent o estanys i pinars a la vora del mar. “Iba el secá desde los altos de Benadresa hasta las acequias Mayor y de Coscollosa. Continuaba luego la huerta hasta les donasions, siguiendo hacia abajo la marjaleria, los terrenos pantanosos y los pinares en la orilla del mar.”
    També comenta Traver Tomás, que a finals del segle XVI “La marjalería era escasa. El stany con el algar y los exutals ocupan grandes extensiones de terreno. El trabajo de saneamiento, el abrir caminos y hacer escorredors, van avanzando lentamente, a medida que se van stablin las marjales”
    En el mapa que presenta Traver Tomás del terme de Castelló de la Plana i de la Comunitat de Fadrell, a finals del segle XVI, s’aprecien dos estanys vora el Grau. Un estany al nord del Grau (els bassots) i un altre estany al sud.
    Història de la marjal de Castelló: La marjal al segle XVIII
    Josep Cabanilles (1745-1804), científic i botànic valencià, comissionat pel rei Carles IV, va recórrer les nostres comarques valencianes entre 1791 i 1793, fruit de les seues observacions i treball es el llibre Observaciones sobre el Reyno de Valencia. Descriu com era la marjal de Castelló a finals del segle XVIII “La tierra aunque llana va baxando hácia el mar, y como el riego de pie (4) (el único conocido en el reyno) pide campos anivelados, se han dispuesto estos en graderías. Síguense á la huerta los marjales que ocupan el último quarto de legua (5) hácia el mar. Las aguas y los manantiales son freqüentes en aquellas partes hondas, que quedarian incultas en poder de hombres menos industriosos, y serian un manantial perpetuo de vapores mefíticos para la villa. Los de Castelló abriéron zanjas con varias direcciones, facilitando así el curso de las aguas, y levantando la superficie de estos campos en nada ceden á las huertas. Sírvanse de las inmediaciones á los arenales del mar para depósitos de estiércol, que naturalmente se acopia, y resulta de multitud de plantas y raíces muertas, que con la tierra arenisca y húmeda forma una materia negra, muy propia para fertilizar y abonar los campos....“
    També incideix amb els perills que comporta el cultiu en els límits de les marjals de l’arròs i de les malalties que es deriven pel seu conreu.“Las abundantes aguas que el Milláres facilita á los de Castelló y villas vecinas, y las ideas lisonjeras de ganancia y ocio que supiéron abultar los aficionados al cultivo del arroz, tentáron é hicieron caer en el lazo á muchos de las citadas villas. Escogiéron para arrozales los sitios hondos y casi pantanosos muy cerca del mar: empezó el cultivo, y muy pronto se vició la atmósfera: siguiéronse efectos tan funestos, que la humanidad y la justicia se armáron contra este enemigo. Desde luego se convirtieron en hospitales las villas mas sanas: las tercianas (6)eran malignas y pestilenciales: días hubo de diez muertos en la sola villa de Burriana. No pudiéndose sufrir el estrago que causaba el arroz, se prohibió su cultivo, y se desde aquella época empezó la felicidad renanciendo la salud, la abundancia de producciones y el aumento de la población”
    Historia de la marjal de Castelló: La marjal al segle XIX
    En aquest segle convivien una extensa marjal i un prat. El prat era el sector de l’aiguamoll més pantanós sense obres de drenatge i de domini públic, mentre la marjal era la part de la zona humida ja conreada per iniciatives particulars. “Les dues denominacions prat i marjal – resumien un llarg procés de gradual bonificació de l’antiga albufera: la marjal havia anat avançant a costa de reduir el prat. A meitat del segle XIX, el procés colonitzador de l’aiguamoll havia assolit el sostre i, sense projectes de dessecació del conjunt del prat, no era possible augmentar més la marjal ni reduir el quadros” .(Mateu, Joan F )
    Les desamortitzacions en el segle XIX, en concret la llei Mandoz de 1855, va afectar diferents elements patrimonials i espais forestals de propietat municipal. Alguns dels bens que no volien ser venuts pels ajuntaments pogueren ser exceptuats de la subhasta per la seua condició de béns comuns (calia demostrar que havien segut des de sempre d’ús i aprofitament comunal pels veïns de la ciutat ), així foren exceptuats (Reial Ordre de 21 de setembre de 1863) a petició de l’Ajuntament de Castelló, el Prat i el Pinar del Mar i des d’eixe moment se’ls atorgava un nou estatus legal en inscriure’ls al “ Catálogo de Montes Públicos” .
    Aquesta llei limitava la plena possessió de la finca a l’ajuntament de Castelló, ja que confereix competències de gestió a altres administracions. Les lleis d’Aigües promulgades durant la segona meitat del segle XIX possibilitava que diverses iniciatives empresarials presentaren projectes de dessecació del Prat a canvi de obtindre la titularitat del terreny. Cap de les propostes va anar endavant i es van mantindre els usos seculars del Prat i del Pinar del Mar.
    No obstant això, aquests usos entraren en crisi a finals del segle i principi del segle XX quan s’aprovaren les obres de construcció del Port i l’ampliació del Grau. Per aquestes raons, l’ajuntament desplegà tota una sèrie d’actuacions per a descatalogar el Prat i el Pinar del Mar i així recuperar la plena possessió sobre les finques.
    Segons Mateu Belles “els intents municipals culminaren l’any 1900 en una llei que tancava els efectes de la desamortització de Mandoz a la marina de Castelló de la Plana. Des d’aleshores, l’Ajuntament esdevenia en el principal agent de la programació territorial de la franja costanera”.
    Es també en aquest segle quan els experts municipals de Castelló establien amb un transsecte, una classificació de les marjals des de les més altes fins els quadros: (Sessió ordinària de l’Ajuntament de Castelló, de 15 de maig de 1884):
    “Pero el terreno (de aiguamoll) va bajando y disminuyendo por consiguiente la profundidad a que se encuentra el agua subterránea, hasta hacer necesaria la apertura de acequias de saneamiento para evitar la excesiva humedad que perjudica a las plantas; y más abajo todavía elevan el nivel del suelo de los marjales con tierra extraída de las mismas acequias de saneamiento; y únicamente donde los terrenos son tan bajos que no es posible elevar su nivel se ha renunciado a cultivarlos y están invadidos por las aguas una parte del año formando los pantanos o charcas vulgarmente llamados cuadros, algunos de cuyos puntos están tanto o más bajos que el nivel del mar.
    Aunque no es posible establecer una rigurosa clasificación de las marjales pueden no obstante considerarse de tres clases: 1ª Marjales altas que no necesitan acequias de saneamiento y se riegan por medio de noria ó sobrantes del río Mijares 2ª Marjales de sazón cuyo suelo está de dos metros a cincuenta centímetros sobre el nivel de las aguas subterráneas y necesitan acequias de saneamiento 3ª Marjales bajas que se inundan con facilidad en épocas de grandes lluvias y se hallan inmediatas a los pantanos o cuadros.
    Las marjales de primera clase, que en nada se diferencian de los terrenos de huerta, no son insalubres por ningún concepto; las de segunda clase constituyen un perfecto sistema de saneamiento antiquísimo en esta población puesto que ya se previene la limpia de las grandes acequias de desagüe. Inmediatas a estas marjales de segunda clase están las de tercera cuyas acequias desagüen difícilmente y después vienen los cuadros”. ( Mateu, Joan F.)
    Història de la marjal de Castelló: la marjal al segle XX
    En començar el segle XX , l’ajuntament de Castelló continua essent el propietari del Prat i del Pinar del mar amb una superfície total de mes de 383 hectàrees. En 1911 l’ajuntament va sol·licitar als organismes corresponents que el Prat o Quadro situat al nord del terme es dedicara al conreu de l’arròs, i d’aquesta manera convertir un terreny improductiu en productiu i també, així, sanejar la zona. L’aprovació es va realitzar per Reial Decret de 17 de gener de 1912.
    L’Ajuntament acordà convocar una subhasta pública dels terrenys del Quadro (7) per al dia 10 de maig de 1921. El plec de condicions en el seu primer punt deia:” El Ayuntamiento de Castellón vende debidamente parceladas las tierras llamadas del Prado en pública subasta y de conformidad con...” . En el punt nou deia ” La propiedad de las aguas y obras existentes y las que... puedan construirse , serán propiedad del Ajuntamiento, ... si bien con la obligación de ceder el usufructo de estos derechos a los adquirientes...”
    Les aigües que contava l’Ajuntament per a regar el Quadro eren les de la Font de la Reina, encara que no es coneix el moment en què li fou atorgada aquesta concessió per l’Estat al tractar-se d’aigües públiques.
    L’any 1925 es constitueix el Sindicato Agrícola Arrocero que pot acollir els propietaris participants en la subhasta i d’altres que s’afegiren i que també conreaven arròs. Aquest sindicat es transforma en el que es coneix com a Coto Arrocero que serà el representant legal de tots els propietaris.
    El conreu de l’arròs continua desprès de la guerra civil i fins i tot augmenta en els anys 1950, en ampliar-se quan es van transformar altres terres veïnes en arrossars. .“La cooperativa arribà a industrialitzar fins a 1.988.674 quilos d’arròs en corfa propietat dels socis cooperans que cultiven fins 10.120 fanecades a l’any màxim conreu de 1954 i que abans de 1934 i després de 1960 foren tant sols unes 5.361 fanecades”. (Ribes Pla,R.)
    A partir de 1960 van començar a baixar la producció d’arròs i a augmentar els problemes. Així comença a disminuir el cabal de la font principal de subministrament, la Font de la Reina, segurament per l’obertura de nous pous en cotes superiors; també per la disminució del preu de l’arròs, per la difícil mecanització de les tasques agrícoles ja que hi havia un gran minifundisme, i per l’increment de les despeses del seu conreu. Tot això provoca que el cultiu siga poc rendible. Per tant, és a partir de 1965, quan l’ajuntament patrocina la dessecació de la zona. Fet que provoca que es vaja canviant progressivament a altres conreus, al temps que comença una incontrolada urbanització per tota la zona.
    Entre 1969 i 1975 es van instal·lar tota una xarxa de col·lectors i de zones de bombeig per recollir les aigües de tota la zona humida i així propiciar la dessecació progressiva de la marjal i convertir-la en camps de conreu. Aquesta xarxa de col·lectors de diferent diàmetre es calcula que té una longitud de més de 42 km.
    Alguns elements legals de la marjal de Castelló
    La Llei 11/1994, de 27 de setembre, d’ Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, defineix zona humida, al temps que indica que “les zones humides hauran de ser preservades d’activitats susceptibles de provocar la seua recessió i degradació, per la qual cosa els terrenys inclosos en elles seran classificats en tot cas com a sòl no urbanitzable subjecte d’especial protecció. La classificació del sòl es mantindrà encara en el supòsit de dessecació per qualsevol causa de la zona o part d’ella”.
    El Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana,de 10 de setembre de 2002, desenvolupava l’article 15 de la Llei 11/1994 d’ Espais Naturals Protegits i es constata que no hi ha estat inclosa la marjal de Castelló, per la qual cosa no està garantida la seua conservació com a sòl no urbanitzable.
    El Conveni de Ramsar de 1971, que és un important tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de les zones humides, lis reconeix el valor ecològic, econòmic , cultural, científic i recreatiu. Entre altres punts estableix que ”els aiguamolls que estiguen legalment protegits o no, han de ser objecte d’inventari i reconeixement i s’ha d’evitar la seua degradació”.
    El Pla Especial de la marjaleria de Castelló (PEM) va ser confegit per l’ Ajuntament, amb els consens de tots els grups polítics representats i va estar aprovat per Resolució de 29 de març de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge. No estava subjecte a la normativa de zones humides, encara que en ell es referència que es tindrà en compte el fet de ser una antiga zona humida.
    El PEM defineix tota una tipologia de sols en la marjaleria de Castelló, en funció de l’ús posterior, amb un total de 785 Ha: Sòl urbà (31%), sòl urbanitzable (34%), sòl no urbanitzable (10%), sòl no urbanitzable protegit (23%), amb 181 Ha de terreny i zona verda-parc del Meridià (2%).
    El PEM en la zona de sòl no urbanitzable protegit estableix un règim de protecció per a les zones de major valor ecològic “en las que la antigua marjal se encuentra menos deteriorada y en las que se concentra la riqueza biológica”. Les zones definides son tres, una d’elles va des de el final del camí Fondo per la sèquia Entrilles fins arribar al camí de la Plana; la segona, just al final del marge esquerre del riu Sec i la tercera, una zona d’horta més a l’oest. També preveu una zona verda al voltant del Parc del Meridià, on es crearia una Aula de Natura per dinamitzar tota la zona protegida.
    També s’estableixen unes normes de protecció del sòl no urbanitzable protegit per a mantindre els valors ecològics i culturals, però sobre tot es pretén protegir el medi natural que és el mes agredit i el més fràgil, com són la prohibició de construir noves vivendes, la prohibició de qualsevol modalitat de caça, la prohibició d’introducció d’espècies al·lòctones de fauna, la prohibició de formigonar les sèquies, etc.
    S’estableixen unes mesures correctores, del sòl no urbanitzable protegit com són la demolició de les edificacions i construccions en situació ruïnosa i retirada de les escombreres, la remodelació del sistema de les tanques per habilitar passadissos per a la fauna, la protecció dels ullals existents, el control dels gossos i gats assilvestrats que tant incideixen en la fauna de la marjal, la creació de un servei municipal per la protecció dels espai protegits, la promoció del paratge de la marjaleria, la senyalització de diferents itineraris didàctics per la marjal ajuden al seu coneixement i valoració pels ciutadans,...
    El PGOU de Castelló va ser suspès pel tribunal Suprem en 2008 i el Pla Especial de la marjaleria de Castelló, com a element a banda, va ser considerat per l’ajuntament com a vigent. Però passats els anys, encara es troba en fase inicial de desenvolupament. Aquesta fase prèvia preveia la realització de grans obres de infraestructura i també l’aprovació dels mes de noranta PAI que s’hi podien desenvolupar.
    En el dia a dia, s’ha continuat construint, reformant, aterrant parcel·les i espais com a cadascú li ha semblat. S’han donat denúncies de grups ecologistes perquè es complisca la legalitat i que es facen demolicions de diferents construccions fetes des de l’aprovació del Pla.
    El conflicte s’ha donat des de fa molt de temps i s’ha agreujat en els últims anys. L’aprovació del Pla Especial de la marjaleria hauria pogut ser un punt d’inflexió en eixa arbitrarietat continuada de construir i aterrar tot el que fóra menester. Les associacions de veïns formades presenten front a les administracions per eludir el pagament de les taxes municipals corresponents i, sobretot, evitar les multes i els enderrocs. Els acords de l’ajuntament per propiciar un “punt i final” no han servit per a res i s’ha anat contínuament construint sense cap permís, al temps que es demanen els serveis municipals necessaris, que moltes vegades s’estan pagant i no estan desenvolupats,...
    S’està considerant per l’ajuntament actual, una altra vegada, la redacció d’un nou Pla de la marjaleria, que done solució a aquest problema urbanístic, jurídic, social de la nostra ciutat. Tan de bo que fóra ja l’últim “fins ací hem arribat” i que a partir d’aquest punt tot es regulara per la futura norma aprovada.
    La fauna de la marjal
    La marjal presenta una gran varietat biològica i dels vertebrats més comuns caldria assenyalar:
    Entre les aus: En l’actualitat, en algunes marjals, és prou freqüent veure, parelles i pollades, de cinc a dotze exemplars, de coll verd (Anas platyrhynchos). També s’observen amb certa facilitat la garseta blanca (Egretta garcetta) i l’esplugabous (Bubulcus ibis); la gallineta d’aigua (Gallinula chloropus) i la fotja (Fulica atra),;la camallonga (Himantopus himantopus), espècie estival, i l’agró blau (Ardea cinerea), que és l’au de proporcions més gran, al voltant d’un metre de longitud.
    En ocasions es constata la presència d’altres tipus d’aus com són el gomet (Ixobrychus minutus), el xatrac d’albufera (Sterna hirundo), la corba marina (Phalacrocorax carbo), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), etc.
    Entre els peixos: Les espècies més representades són la gambúsia (Gambusia affinis) i la carpa (Cyprinus carpio). Fins fa poc, era freqüent la presència de la llisa (Múgil labrosis), i anteriorment del samaruc (Valencia hispania), del fartet (Aphanius iberus), de la raboseta (Cobitis paludica) i de l’anguila (Anguilla anguilla).
    En alguna de les prospeccions realitzades pel Servei de Biodiversitat (2006) s’han detectat la presència de fartet, raboseta i samaruc en la sèquia mare, situada al sud del Grau de Castelló. Amb ells s’ha realitzat cria en captivitat i s’han reintroduït (anys 2008-2010) en la zona perquè es dispersen per les marjals.(Risueño, P. i Lesmes, V)
    Algunes d'aquestes espècies són invasores. És el cas de la gambusia, introduïda per la seua voracitat a principi del segle XX, procedent de Florida (EEUU), com a possible remei per evitar la presència del mosquit Anòfels que produeix la malària, infermetat endèmica de les zones d’aiguamolls i d’arrossars, ja que la gambúsia per alimentar-se es menja multitud de larves dels mosquits. En tot aquest temps, entrà en competència amb el samaruc i, com que aquest és mes exigent en les condicions mediambientals de l’aigua, s’ha produït una regressió de la presència del samaruc que l’ha fet quasi desaparèixer. A sobre, li ha pres el nom, ja que tothom anomena als “peixets” menuts dels aiguamolls samarucs quan en realitat són gambúsies.
    La carpa és també una espècie invasora en les marjals que en l’actualitat no té depredadors i com té una gran capacitat d’adaptació, resistència a la contaminació i les aigües poc oxigenades. està molt present i els exemplars arriben a tindre un tamany considerable.
    Entre els rèptils. Indicar la presència de la tortuga de sèquia (Emys orbicularis). Aquesta espècie esta essent substituïda per una espècie al·lòctona la tortuga de Florida. En els controls realitzats en els últims anys s’aprecia una clara disminució de la tortuga de sèquia i un augment progressiu de la tortuga de Florida. En l’any 2012, en les trampes posades per al control i el mostreig de tortugues, la presència de la tortuga de Florida era de deu vegades superior.
    Les tortugues de Florida eren mascotes que han estat abandonades, sobretot a partir de les dècades de 1980 i 1990, i que han tingut una gran capacitat d’adaptació al nou medi, desplaçant l’autòctona. A banda, la contaminació, la urbanització dels aiguamolls i degradació del seu hàbitat afecta més la nostra tortuga.
    Per afavorir la presència i supervivència de la fauna autòctona i evitar la seua desaparició s’han catalogat com a espècies protegides o com a espècies vulnerables dins del Catàleg valencià d’espècies amenaçades (Decret32/2004), que desenvolupa la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat de la G.V.També es realitzen campanyes de mostreig per conèixer les poblacions existents, així com campanyes de recollida de les espècies invasores, com es de la tortuga de Florida.
    Segons el Catàleg Valencià, el samaruc i el fartet són espècies en perill d’extinció. La tortuga de marjal és una espècie vulnerable. La raboseta i la granota són espècies protegides. El catàleg d’espècies exòtiques invasores assenyala quines són i estableix la prohibició de la seua possessió, transport, tràfic i comerç, tant d’exemplars vius com morts.
    Entre els mamífers: Cal assenyalar la presència de diferents espècies de rates penades, algunes d’elles estan definides com espècies en perill d’extinció i vulnerables. Per la qual cosa hi ha projectes d’actuació per a la seua recuperació i seguiment (projecte SEQUI).
    La vegetació de la marjal
    En els ecosistemes humits valencians són característiques les comunitats de plantes aquàtiques, que viuen surant o arrelades al fons, de les quals emergeixen sols els òrgans reproductors. Per una altra banda, es desenvolupen comunitats de plantes que viuen emergides, però estan arrelades a sols submergits o entollats: són les plantes amfíbies. (Costa Talens, M.)
    Les comunitats de plantes aquàtiques flotants són freqüents a les marjals. La més característica és la llentilla d’aigua, “pa de granota” (Lemna minoris). De les plantes aquàtiques arrelades al fons destaquen l’espiga d’aigua (Potamogetons natans) iel llimac d’aigua (Potamogetons pectinatus).
    Les comunitats de plantes amfíbies són els canyissars, comunitats formades per grans plantes herbàcies de port graminoide o junciforme arrelades en un substrat inundat de forma permanent o quasi permanent. Els canyissars s’ensenyoreixen de les zones humides, dels marjals i àrees embassades, i en són el seu símbol.
    L’estructura i continguts del nostre canyissar comú, segons Ricard Pitarch, [Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani] tindria entre les espècies més característiques:
    El canyís, senill, carris, canyot, canyota (Phragmites australis), la boga (Typha domingensis, Typha latifolia), la jonca d’estany (Schoenoplectus tabernaemontani), el lliri groc (Iris pseudacorus), l'espunyidera de marjal (Galium palustre), la dolceta (Samolus valerandi), el plantatge d’aigua (Alisma plantago-aquatica).
    No és rara la presència del malví (Althaea officinalis), de la salicària (Lythrum salicaria), el lletsó s’aigua (Sonchus aquatilis), i el romàs (Rumex conglomeratus).
    A banda del canyissar tenim en les nostres marjals -com també en els horts, rambles, o sèquies-, una altra comunitat que per la seua freqüència i inevitable presència cal comentar, és el canyar. Aquesta és una comunitat indissolublement lligada a l’espai agrari. La seua espècie dominant, la canya, és un vegetal d’origen exòtic, introduït fa molts anys. El canyar és molt pobre florísticament parlant, sol ocupar un recobriment dens del 100 %, quasi exclusivament de canya (Arundo donax). Sobre aquesta sol estar la corretjola gran (Calystegia sepium, Calystegia silvatica), una liana de grans flors blanques i, a vegades també, una altra planta enfiladissa, la corretjola borda (Cynanchum acutum).
    També podem trobar casos d’espècies invasores, com es el jacint d’aigua (Eichornia crassipes) que és una espècie endèmica de l’Amazones La planta sura en l’aigua, on forma un dens tapis que limita la difusió de la llum i de l’oxigen atmosfèric a l’interior de l’aigua. També, la descomposició de les seues abundants restes, determinen un inici d’eutrofització en la zona provocant una disminució de l’oxigen dissolt. Tot això fa que hi haja una desaparició progressiva de la vida animal aquàtica per falta d’oxigen i una desaparició de les plantes per falta de llum. El jacint d'aigua ha estat molt present a les nostres marjals, s’han realitzat des de l’any 2007 diferents campanyes per la seua eradicació; en aquest moment està ja molt controlada la seua presència.
    LLOCS SINGULARS: LAFONT DE LA REINA O EL MOLÍ DE LA FONT
    “El topònim La Font de la Reina recull un apel·latiu de caràcter fantàstic aplicat normalment a llocs amb abundància d’aigua, en ocasions conjunts d’interès arqueològic” (Gimeno B i Arasa, F.)
    El paratge de La Font de la Reina es coneix també com a Molí de la Font. Segurament caldria distingir entre el brollador subterrani que es denomina i coneix com la Font de la Reina i la construcció antiga del molí d’aigua que hi ha en el paratge que es pròpiament el Moli de la Font. També, Font de la Reina és el nom de la partida de Castelló on esta ubicat el brollador.
    La Font de la Reina és un hidrònim per la localització d’uns dels ullals més important del terme de Castelló. El paratge està situat a poc més de quatre kilòmetres al nord-est de Castelló, en el antic camí de Castelló a Benicàssim.
    La Font de la Reina és un brollador subterrani d’aigua dolça, transparent, de propietat municipal, el seu cabal oscil·la durant l’any en funció de l’estació i, sobretot, de les precipitacions. En l’actualitat oscil·la entre 36.000 l/minut a 54.000 l/minut i té una temperatura continuada d’uns vint graus.
    En el paratge són elements destacables:l’eixida del riu subterrani, que s’endinsa per un túnel excavat a la roca, d’uns tres metres de profunditat i d’un metre d’altura; un gran toll o bardina (8) d’aigües transparents amb una profunditat màxima d'uns tres metres; l’ edifici del motor al costat de la surgència, per extraure l’aigua dels ullals en el cas de sequera; el antic moli de la font, situat a uns vint metres, en l’extrem oposat al brollador, en el que hi conclou el final de la sèquia major de Castelló; la sèquia d’eixida del paratge, que es divideix en dos: la sèquia de l’Obra i la sèquia de la Travessera i dos amplis espais amb arbres al costat del toll.
    Del brollador cap a les muntanyes de la Magdalena hi havia fins fa molts anys, diferents pous pels que s’apreciava com arribava el riu subterrani al paratge, s’observava clarament que quan més separats estàvem de la surgència, el riu subterrani estava a més profunditat.
    En les aigües transparents del toll del paratge s’aprecien gran quantitat de peixos, alguns de tamany considerable que fan la delícia dels visitants. En el vídeo submarí que es va realitzar al voltant de 2011, en el toll i que va ser presentat al segon congres de “Fauna castellonenca”, els autors indicaren les espècies que hi van trobar. En aquell moment estaven representades alguns exemplars de carpa comú, dues espècies de barbs que eren les poblacions major i més estables, amb exemplars de tamany considerable; descobriren entre el banc de barbs la presència d’un llobarro. També amb una bona presència d’exemplars estaven les llises (tant la llissa llobarrera com la llissa galta roja), i alguna que altra anguila. Eren nombroses les gambusies, però no es va observar la presència de samarucs, fartets ni rabosetes. D’invertebrats es va comprovar la presència de gambetes de sèquia i dues espècies menuts caragolets d’aigua dolça.
    Fa uns pocs anys es va constatar la presència una colònia de rates penades de diferents espècie, algunes d’elles especies protegides en la nostra legislació i que tenien el seu cau en la volta del túnel excavat del brollador.
    Històricament, tenim referències documentals municipals del Molí de la Font de finals del segle XV que situat al final de la sèquia Major, va ser segons l'època, molí per la elaboració de farina o per la confecció de teixits.
    Al segle XX, la Font de la Reina era el principal subministrador d’aigua per als camps d’arròs que es van anar conrear des de 1920 fins la dècada de 1960 a la zona del Quadro.
    A partir de 1960 es constata que “el cabal d’aigua requerida (per als arrossars) i que li proporcionava la font de la Reina, de propietat municipal, gradualment, i pels molts pous que es van anar perforant al seu voltant, va disminuir el seu cabal inicial de 25.000 litres per minut proporcionat pel seu propi peu en els bons temps, i que hui, i en ple estiatge, a penes va arribar este any passat als 1500 litres per minut i es va haver d’elevar l’aigua quasi un metre” (Ribes Pla, R.)
    En aquesta dècada, al disminuir el cabal de la font de la Reina, el Sindicat Agrícola Arrosser adquireix els terrenys de l’antic moli de la Font , i així poder rebaixar en uns dos metres el fons de la bassa on brollaven diferents ullals que la rodejaven i així recuperar les aigües més fondes.
    Hi ha hagut en el últims trenta anys, diferents propostes per remodelar el paratge, per a molts de nosaltres, el paratge natural més emblemàtic de Castelló, però per diferents motius han estat sempre paralitzats i mai no realitzats. Pareix ser que últimament el paratge està en millors condicions que abans, més assequible al ciudatà i podria ser que es definira om a paratge natural municipal i es dotara d’un pla ambiental consensuat i sostenible.
    LLOCS SINGULARS: EL PARC DEL MERIDIÀ
    El Parc del Meridià deu el seu nom al Meridià zero o de Greenwich , ja que hi passa. Però no es sols això sinó que en aquest punt del terme de Castelló, on està ubicat el Parc es creua el meridià zero amb el paral·lel quaranta.
    Aquesta situació és la que va provocar, històricament, la visita d'eminents científics, en els segles XVIII i XIX, per mesurar l’arc del meridià i fitxar diferents coordenades. Ressaltar la visita a Castelló del matemàtic i astrònom Pierre François Méchain (mort a la nostra ciutat, per la febre groga, el 20 de setembre de 1804).
    El Parc de propietat municipal va començar l’any 1991. Anteriorment, l’any 1988, és l’ Institut Geogràfic Nacional qui assenyala el lloc del nostre terme on es creuen el meridià zero amb el paral·lel quaranta. El punt geodèsic es troba al costat del camí de la Donació, molt prop del camí de la Plana. En aquest indret, es construeix per l’ajuntament un monòlit commemoratiu i es col·loca la placa commemorativa el 18 de desembre de l’any 1988.
    NOTES:
    (1) Mig quartó i un quartó: Mesura de superfície, de 0’3 a 0’7 Ha aproximadament
    (2) Xarcullar: reomplir els marges de les marjals amb el llim de la sèquia per evitar la seua erosió i desfeta, al temps que s’evita l’aterrament de les sèquies.
    (3) Tahona : Sistema de reg manual,en forma de balancí, amb un contrapès en el costat del balancí que està sobre el terreny de la marjal i un recipient en l’altre costat, per el que es trau l’aigua de la sèquia
    (4) Riego a pie: Reg a manta, reg per inundació, de l’hort corresponent.
    (5) Legua: Mesura de longitud equivalent a 6687 metres. Per tant un quarto de legua corresponen 1771 metres
    (6) Tercianas: Tercianes Calentures que es produïen cada tres dies. Eren produïdes per la malària o paludisme. Era transmesa pel mosquit Anopheles. Antigament es deia que era producte dels mals aires.
    (7) Quadro: Denominació a Castelló, de l’aiguamoll o prat, que quedava de l’antiga albufera.
    (8) Bardina:Toll, clot ple d’aigua embassada.
    BIBLIOGRAFIA
    CAVANILLES, Antonio Josep (1795): Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reedició Caixa d’Estalvis i mont de pietat de Castelló . 1991. pp. 103-105
    COSTA TALENS, Manuel et altres. (1989): “Vegetacion litoral y continental” en la Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana. Edició periódico Levante i la CAM. Pp. 311-313
    DOMINGO PEREZ, Concepción (1983): La plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo. Edició Caixa d’Estalvis i mont de pietat de Castelló. pp. 17-43
    GIMENO BETÍ, Lluis i ARASA GIL, Ferran (1993): La toponimia del terme municipal de Castelló de la Plana. Publicació de l’Excm. Ajuntament de Castelló p. 69
    GÓMEZ LÓPEZ, Juan A. et altres. (1989): “Humedales” en la Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana. Edició periódico Levante i la CAM. pp. 653-654
    MATEU BELLÉS, Joan F. (2003) “El Prat i el Pinar de Castelló de la Plana (1855-1900): Canvis Territorials d’un tram costaner”. Quaderns de Geografia, núm.73/74 Departament de Geografia de l’ Universitat de València. pp 3-27
    Pla Especial de la Marjaleria de Castelló. Resolució del Conseller de Territori i Habitatge, de 29 de març de 2006, en el que s’aprova definitivament . BOP (Butlletí Oficial de la Província de Castelló), núm. 59, de 18 de maig de 2006, pp 2988 a 3019.
    RIBES PLA, Rafael (2000): L’agricultura i Castelló. Publicació de l’Excm. Ajuntament de Castelló pp 29-33
    RIBES PLA, Rafael (1993): L’arròs a Castelló. Publicació de l’Excm. Ajuntament de Castelló p 32
    RISUEÑO, Pilar i LESMES TENA, Valentí (2011): “Ictiofauna amenazada en la marjalería de Castellón” . II Congrés de “Fauna castellonenca”, Febrer 2011, Organitzat: Ajuntament de Castelló i el Grup Au d’ornitologia.
    SEGURA BELTRAN, Francesca (2001): “Evolución urbana e inundaciones en Castellón”. Quaderns de Geografia, núm. 69/70. Departament de Geografia de la Universitat de València. p 3
    TERUEL, Ximo i RIPOLLES, Hector (2011): Vídeo “Peixos al Molí la font”. II Congrés de “Fauna castellonenca”, Febrer 2011, Organitzat: Ajuntament de Castelló i el Grup Au d’ornitologia.
    TRAVER TOMÁS, Vicente (1982): Antigüedades de Castellón de la Plana. Publicació de l’Excm. Ajuntament de Castelló (2a edició). pp. 137-139

    (view changes)
    10:38 am
  3. page B. DOCUMENTACIÓ edited ... SON DOCUMENTS, TREBALLS, ARTICLES SOBRE LES MARJALS: 1.-. INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC …
    ...
    SON DOCUMENTS, TREBALLS, ARTICLES SOBRE LES MARJALS:
    1.-. INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC DE LA MARJAL DE CASTELLÓ
    ...
    Ricard Pitarch)
    1.- INTRODUCCIÓ A L'ITINERARI DIDÀCTIC DE LA MARJAL DE CASTELLÓ
    ...
    Colla Rebombori)
    Marjal:

    Marjal:
    “Terreny d’aiguamolls
    ...
    la mar”
    Aiguamoll:

    Aiguamoll:
    “Terreny saturat d’aigua”
    Segons

    Segons
    Joan Coromines
    ...
    d’un riu)
    Totes

    Totes
    les terres
    ...
    la mar.
    Aquests

    Aquests
    territoris, quasi
    ...
    salut pública.
    Poques

    Poques
    dades tenim
    ...
    lloc d’esbargiment.
    Quan

    Quan
    a finals
    ...
    mà d’obra.
    Avui

    Avui
    ja no
    ...
    contaminants químics.
    Que els nostres joves i infants en siguen coneixedors del passat i present d’aquest paratge emblemàtic del terme de Castelló i reflexionen sobre el seu futur és el propòsit d’aquest itinerari didàctic que els Col·lectius per la Llengua i la Cultura publiquem amb motiu de la 22ª Festa per la Llengua.
    2.- ELS CANYISSARS
    ...
    lletso s’aigua (Sonchus aquatilis)
    romàs (Rumex conglomeratus)
    EL CANYAR
    A les vores de les sèquies agrícoles, dels canals i de certes torrenteres resulta inevitable la presència del canyar.
    El canyar és una comunitat indissolublement lligada a l’espai agrari. La seua espècie dominant, la canya, és un vegetal d’origen exòtic, introduït fa molts anys pels pagesos. El canyar és molt pobre florísticament parlant, sol ocupar un recobriment dens del 100 % i 3-4 m d’altura, quasi exclusivament de canya (Arundo donax). Sobre aquesta sol estar la corretjola gran (Calystegia sepium, Calystegia silvatica), una liana de grans flors blanques i a vegades també una altra planta enfiladissa, la corretjola borda (Cynanchum acutum).
    Ricard Pitarch

    (view changes)
    10:28 am
  4. page C. ITINERARIS edited ITINERARI CIRC CIRCULAR A PEU I ITINERARI DE DESCOBRIMENT (BOMBOI / CADERNERA) Itineraris didà…

    ITINERARI CIRCCIRCULAR A PEU I ITINERARI DE DESCOBRIMENT (BOMBOI / CADERNERA)
    Itineraris didàctics per la marjal de Castelló
    El disseny, la publicació, la difusió i la realització d’itineraris didàctics referits a la marjal de Castelló son un element important que possibilita el seu descobriment, el seu coneixement i la seua valoració com a lloc a protegir i conservar per tota la comunitat.
    L’any 2009, varem proposar “un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”, editat pels Col·lectius per Llengua i la Cultura de Castelló, en el que es definien cinc llocs d’interès en la marjal de Castelló, en cadascú d’ells es relacionaven una sèrie d’activitats a realitzar, que desprès estarien determinades per les característiques dels participants. Els llocs d’interès assenyalats eren: les marjals del camí de la Cadernera, les marjals de l’ ullal de la Comare, les marjals del camí Bomboi, el paratge de la Font de la Reina i el Parc del Meridià. Aquesta proposta estava dissenyada considerant necessari disposar d’algun mitjà de transport.
    També, durant aquestos últims anys, diferents associacions han dissenyat i realitzat diferents itineraris per la marjal de Castelló, entre ells assenyalar els proposats per l’associació d’amics de la Marjal de Castelló en http://sosmarjal.blogspot.com.es , per l’associació de veïns Camí Fondo de Castelló en http://avmamifondo.org , i també per l’associació de veïns del Parc del Meridià en http://avmeridiano.com.
    ITINERARI CIRCULAR A PEU PER LA MARJAL DE CASTELLO. NOVA PROPOSTA:
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal, assenyalats en la publicació“un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”, esmentat anteriorment, elegirem tres d’ells que podrien incloure’ls dins d’un nou itinerari amb la característica fonamental de que seria circular, que és una de les dificultats mes gran que té el recórrer la marjal, a la distribució dels camins existents.
    Els tres llocs d’interès elegits son: el Parc del Meridià, les marjals de l’ ullal de la Comare i les marjals del camí Bomboí. Queda exclòs, per la seua llunyania als llocs esmentats, el paratge de la Font de la Reina que com sabem es el paratge natural més interessant del nostre municipi.
    L’itinerari comença en el Parc del Meridià, i pel camí de la Donació arribem al camí de l’ Ullal de la Comare. Des del final del camí de l’ Ullal i per “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles, que son sobre uns dos-cents metres, arribem a la confluència d’aquesta amb el camí de Bomboí. Desprès de recórrer tot el camí de Bomboí, travessem el camí de la Plana i pel camí de la Primera Travessera, en pocs metres arribem al camí de la Gallenca. Desprès de recórrer aquest camí, el seu final, ens porta novament al camí la Plana. Com alternativa, per no anar pel camí de la Plana fins al de la Donació, es pot prendre l’alternativa del camí paral·lel, l’entrador nº 42, que també ens porta al camí Donació i que té menys tràfic, i ja per aquest tornem al Parc Meridià. Tot aquest itinerari circular té un recorregut al voltant d’uns 5’6 kilòmetres que tranquil·lament es poden realitzar en una eixida d’un matí.
    Aquest itinerari en aquest moment és pot realitzar, encara que la part més dificultosa està en les condicions en que es troba el denominat “l’espai de pas de la sèquia” Entrilles, que caldria mantindre per l’ajuntament en bones condicions de trànsit. Sempre es podria millorar eixe pas, com s’ha fet en altres llocs, mitjançant la construcció d’una passarel·la peatonal que cobreixca parcialment la sèquia i li donara amplitud al pas.
    Aquest itinerari es podria fer més un kilòmetres mes curt quan hi haja una segona entrada al Parc del Meridià, oposada a l’existent, per l’est i així aquesta connectaria en pocs metres amb el final del camí de la Gallenca.
    Plantegem l’itinerari a partir d’un treball introductori, a l’aula, abans de la seua realització (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.) i d’unes activitats posteriors de conclusió, (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.), encara que les activitats fonamentals a realitzar es faran en la realització de l’eixida.
    La proposta didàctica determina la realització de diferents parades dins de cadascú dels tres llocs d’interès que anem a descobrir. En cadascuna d’elles es proposen una sèrie d’activitats possibles que els responsables elegiran i seqüenciaran en funció de les característiques dels alumnes, dels objectius proposats, de les condicions climatològiques, de temps que es disposa i dels materials preparats.
    Primera parada: A l’ entrada al Parc Meridià, davant del camí de la Donació
    a.- Reconeixement del lloc: Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Parc i del camí de la Donació
    b.- Toponímia : Parc Meridià, Donació (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Explicació general de l’itinerari i dinàmica de treball a seguir
    Segona parada: Entrada al camí de l’ Ullal de la Comare confluència al camí Donació
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’encreuament del camí de l’ Ullal de la Comare amb el camí de la Donació
    b.- Conreus: Quins conreus s’observen en la parada? (Es l’antiga zona de marjal convertida en horta. S’apreciarà el canvi progressiu d’horta a marjals quan més ens endinsem en el camí de l’ Ullal i més ens arropem cap al mar)
    c.- Lèxic: Comare, ullal, marjal (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Formació de les marjals a Castelló. Els estanys i el quadro. Altres exemples pròxims de les nostres comarques (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    e.- Camins: Com es el camí de l’ Ullal de la Comare? En quines condicions el trobem?
    Tercera parada : Al final del Camí de l ’Ullal de la Comare
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Camí de la Comare i el lloc on s'està situat del camí
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives:la llentilla d’aigua, el senill, la boga, les canyes. S’observen llentilles d’aigua en la sèquia?
    c.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal, sobretot: amfibis,rèptils peixos i aus
    d.- Observació dels conreus existents en les marjal: arbres fruiters i hortalisses. Sistemes de reg
    e.- Observació dels marges de les marjals: formes i tipus de materials emprats per evitar l’erosió dels marges. Observació de les característiques del sòl. S’observen aterraments en els marges?
    f.- La formació del sòl. La formació de les marjals. Variació del nivell d’aigua durant l’any (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    g.- Les marjals i les inundacions. El riu Sec de Castelló (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- L’aterrament de les marjals: possibilitats i problemes existents. L’ajuntament de Castelló i la legislació sobre els aterraments (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Quarta parada: Abans de recórrer “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del encreuament del final camí de la Comare amb la sèquia Entrilles. Assenyalar la sèquia d’Entrilles
    b.- Importància de les sèquies mare. Orientació respecta al mar (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Significat de “l’espai de pas de la sèquia” (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Toponímia: sèquia, Entrilles (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    Quinta parada: En el camí de Bomboí
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del camí Bomboi
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives. Saps identificar el senill?. I la boga?. I la canya?
    c.- La vegetació en les marjals abandonades. Com coneixem que una marjal està abandonada?
    d.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal (amfibis,rèptils peixos i aus ).
    e.- Les espècies invasores: La tortuga de Florida. i la gambusia (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- Observació dels conreus existents en les marjals
    g.- Observació de les marjals. Croquis o dibuix de la distribució de les sèquies i marjals , en relació al camí Bomboi
    h.-Es mou l’aigua en les sèquies?.Observació de la direcció que porta l’aigua. Característiques de l’aigua: transparència, olor, color, altres elements, deixalles,...
    Sexta parada: En el camí de la Gallenca
    a.- Situar-se en el plànol Assenyalar l’ ubicació del camí de la Plana i del camí de la Primera Travessera que s’ha recorregut, i del camí de la Gallenca
    b.- Observació i identificació d’exemplars d’animals que es puguen encontrar
    c.- Observació dels conreus. Adonar-se del canvi progressiu de marjal a l’horta en el recorregut
    d.- Observació de les construccions. Alçades, dimensions, habitabilitat, temporalitat d’ús, existència d’elements d’ urbanització
    e.- El conreu de l’arròs a Castelló. Problemàtica històrica d’aquest conreu (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f - L’ urbanització de la marjal a Castelló (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Sèptima parada: Recorregut pel Parc del Meridià
    a.- Observació dels elements que composen el Parc
    b.- Destacar el monòlit que dona nom al parc. Història del Parc. Quina inscripció hi ha ?
    c.- Els meridians i els paral·lels. Historia de Pierre Méchain (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Ús i possibilitats d’ús del Parc del Meridià. Projectes existents. Propostes d’actuació (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    e.- Marc legal de protecció a la marjal. Elaboració de propostes alternatives (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    f.- Problemàtiques ambientals existents. Propostes d’actuació (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    ITINERARI CURT DE DESCOBRIMENT DE LA MARJAL. BOMBOI / CADERNERA
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal de Castelló, a banda del Molí la Font, els dos espais de marjal que actualment estan millor conservats i presenten major interès son el Camí de la Cadernera i el Camí Bomboí.
    L’itinerari Bomboí - Cadernera es un recorregut d’uns 1700 metres, dissenyat per a que, un mitjà de transport ens deixe en l’encreuament del camí de la Plana i camí Bomboí. D’ allí a peu travessar tot el camí Bomboí fins arribar a la sèquia Entrilles , allí creuar-la per un “pas” al camí de la Cadernera i recorre’l tot fins arribar al camí Fondo, on ens podria recollir el mitjà de transport.
    En aquest moment el “pas” no existeix, es una reivindicació que ha estat proposada en diferents ocasions per diferents entitats, com l’AAVV del Camí Fondo, a l’ajuntament, que no s’entén com que encara no esta fet i que esperem siga una realitat pròximament. Eixe” pas”, que pareix ja estava i comunicava els dos camins i que per a construir-lo no necessitaria cap element de propietat privada, ja que es pot construir en els elements comunals que comporta la sèquia Entrilles. Els elements de construcció podrien ser diversos però s’apunta la possibilitat de fer el “pas” de fusta, com hi estan en altres les zones protegides.
    Mentrestant, és possible ara, fer l’itinerari utilitzant un altre pas que està en la mateixa sèquia Entrilles un 200 metres més cap a la mar, al qual es tindria que anar vora sèquia Entrilles, per “l’espai de pas de la sèquia” ,i després de creuar la sèquia, tornar-hi cap a la Cadernera uns cent metres més. Aquesta possibilitat es factible, sempre i que “l’espai de pas” de la sèquia Entrilles d’aquesta zona es netejara, s’ acondicionara el seu sòl i així quedera lliure per als possible usuaris.
    En l’itinerari es podrien fer, les paradesproposades en el recorregut circular per la marjal de Castelló amb les diferents activitats previstes. Caldria sobretot realitzar les activitats proposades en les quatre parades referides a la marjal que son les parades tercera, quarta, quinta i sexta del recorregut.

    ITINERARI CIRCULAR PER LES MARJALS DE CASTELLÓ
    Ver CIRCULAR MARJAL 2012 en un mapa más grande
    (view changes)
    10:24 am
  5. page C. ITINERARIS edited ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016 nt del final camí de la Comare a…

    ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016
    nt del final camí de la
    Comare amb la sèquia Entrilles. Assenyalar la sèquia d’Entrilles
    b.- Importància de les sèquies mare. Orientació respecta al mar (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Significat de “l’espai de pas de la sèquia” (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Toponímia: sèquia, Entrilles (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    Quinta parada: En el camí de Bomboí
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del camí Bomboi
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives. Saps
    identificar el senill?. I la boga?. I la canya?
    a.- Observació dels elements que composen el Parc
    CIRC
    ITINERARI CIRCULAR PER LES MARJALS DE CASTELLÓ
    Ver CIRCULAR MARJAL 2012 en un mapa más grande
    (view changes)
    10:08 am
  6. page C. ITINERARIS edited ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016 Itineraris didàctics per la marja…

    ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016
    Itineraris didàctics per la marjal de Castelló
    El disseny, la publicació, la difusió i la realització d’itineraris didàctics referits a la marjal de Castelló son un
    element important que possibilita el seu descobriment, el seu coneixement i la seua valoració com a lloc a protegir i
    conservar per tota la comunitat.
    L’any 2009, varem proposar “un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”, editat pels Col·lectius per Llengua
    i la Cultura de Castelló i publicitat en la web en http://lamarjal.wikispaces.com, en el que es definien cinc llocs
    d’interès en la marjal de Castelló, en cadascú d’ells es relacionaven una sèrie d’activitats a realitzar, que desprès
    estarien determinades per les característiques dels participants. Els llocs d’interès assenyalats eren: les marjals del
    camí de la Cadernera, les marjals de l’ ullal de la Comare, les marjals del camí Bomboi, el paratge de la Font de la
    Reina i el Parc del Meridià. Aquesta proposta estava dissenyada considerant necessari disposar d’algun mitjà de
    transport.
    També, durant aquestos últims anys, diferents associacions han dissenyat i realitzat diferents itineraris per la
    marjal de Castelló, entre ells assenyalar els proposats per l’associació d’amics de la Marjal de Castelló en
    http://sosmarjal.blogspot.com.es , per l’associació de veïns Camí Fondo de Castelló en http://avmamifondo.org , i
    també per l’associació de veïns del Parc del Meridià en http://avmeridiano.com.
    Itinerari circular a peu per la marjal de Castelló. Nova proposta
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal, assenyalats en la publicació“un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”,
    esmentat anteriorment, elegirem tres d’ells que podrien incloure’ls dins d’un nou itinerari amb la característica
    fonamental de que seria circular, que és una de les dificultats mes gran que té el recórrer la marjal, a la distribució
    dels camins existents.
    Els tres llocs d’interès elegits son: el Parc del Meridià, les marjals de l’ ullal de la Comare i les marjals del camí
    Bomboí. Queda exclòs, per la seua llunyania als llocs esmentats, el paratge de la Font de la Reina que com sabem
    es el paratge natural més interessant del nostre municipi.
    L’itinerari comença en el Parc del Meridià, i pel camí de la Donació arribem al camí de l’ Ullal de la Comare. Des
    del final del camí de l’ Ullal i per “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles, que son sobre uns dos-cents metres,
    arribem a la confluència d’aquesta amb el camí de Bomboí. Desprès de recórrer tot el camí de Bomboí, travessem
    el camí de la Plana i pel camí de la Primera Travessera, en pocs metres arribem al camí de la Gallenca. Desprès de
    recórrer aquest camí, el seu final, ens porta novament al camí la Plana. Com alternativa, per no anar pel camí de la
    Plana fins al de la Donació, es pot prendre l’alternativa del camí paral·lel, l’entrador nº 42, que també ens porta al
    camí Donació i que té menys tràfic, i ja per aquest tornem al Parc Meridià. Tot aquest itinerari circular té un
    recorregut al voltant d’uns 5’6 kilòmetres que tranquil·lament es poden realitzar en una eixida d’un matí.
    Aquest itinerari en aquest moment és pot realitzar, encara que la part més dificultosa està en les condicions en
    que es troba el denominat “l’espai de pas de la sèquia” Entrilles, que caldria mantindre per l’ajuntament en bones
    condicions de trànsit. Sempre es podria millorar eixe pas, com s’ha fet en altres llocs, mitjançant la construcció
    d’una passarel·la peatonal que cobreixca parcialment la sèquia i li donara amplitud al pas.
    Aquest itinerari es podria fer més un kilòmetres mes curt quan hi haja una segona entrada al Parc del Meridià,
    oposada a l’existent, per l’est i així aquesta connectaria en pocs metres amb el final del camí de la Gallenca.
    Plantegem l’itinerari a partir d’un treball introductori, a l’aula, abans de la seua realització (treball introductori
    a l’aula)/(t.in.a.) i d’unes activitats posteriors de conclusió, (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.), encara que les
    activitats fonamentals a realitzar es faran en la realització de l’eixida.
    La proposta didàctica determina la realització de diferents parades dins de cadascú dels tres llocs d’interès
    que anem a descobrir. En cadascuna d’elles es proposen una sèrie d’activitats possibles que els responsables
    elegiran i seqüenciaran en funció de les característiques dels alumnes, dels objectius proposats, de les condicions
    climatològiques, de temps que es disposa i dels materials preparats.
    Primera parada: A l’ entrada al Parc Meridià, davant del camí de la Donació
    a.- Reconeixement del lloc: Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Parc i
    del camí de la Donació
    b.- Toponímia : Parc Meridià, Donació (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Explicació general de l’itinerari i dinàmica de treball a seguir
    Segona parada: Entrada al camí de l’ Ullal de la Comare confluència al camí Donació
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’encreuament del camí de l’ Ullal de la Comare
    amb el camí de la Donació
    b.- Conreus: Quins conreus s’observen en la parada? (Es l’antiga zona de marjal convertida en horta,
    S’apreciarà el canvi progressiu d’horta a marjals quan més ens endinsem en el camí de l’ Ullal i més ens
    arropem cap al mar)
    c.- Lèxic: Comare, ullal, marjal (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Formació de les marjals a Castelló. Els estanys i el quadro. Altres exemples pròxims de les nostres
    comarques (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    e.- Camins: Com es el camí de l’ Ullal de la Comare? En quines condicions el trobem?
    Tercera parada : Al final del Camí de l ’Ullal de la Comare
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Camí de la Comare i el lloc on
    s’està situat del camí
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives :
    La llentilla d’aigua, el senill, la boga, les canyes. S’observen llentilles d’aigua en la sèquia?
    c.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal, sobretot: amfibis,rèptils peixos i aus
    d.- Observació dels conreus existents en les marjal: arbres fruiters i hortalisses. Sistemes de reg
    e.- Observació dels marges de les marjals: formes i tipus de materials emprats per evitar l’erosió
    dels marges. Observació de les característiques del sòl. S’observen aterraments en els marges?
    f.- La formació del sòl. La formació de les marjals. Variació del nivell d’aigua durant l’any (treball
    introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    g.- Les marjals i les inundacions. El riu Sec de Castelló (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- L’aterrament de les marjals: possibilitats i problemes existents. L’ajuntament de Castelló i la
    legislació sobre els aterraments (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Quarta parada: Abans de recórrer “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del encreuament
    nt del final
    Comare amb la sèquia Entrilles. Assenyalar la sèquia d’Entrilles
    b.- Importància de les sèquies mare. Orientació respecta al mar (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    ...
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives. Saps
    identificar el senill?. I la boga?. I la canya?
    c.- La vegetació en les marjals abandonades. Com coneixem que una marjal està abandonada?
    d.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal (amfibis,rèptils peixos i aus ).
    e.- Les espècies invasores: La tortuga de Florida. i la gambusia (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- Observació dels conreus existents en les marjals
    g.- Observació de les marjals. Croquis o dibuix de la distribució de les sèquies i marjals , en relació
    al camí Bomboi
    h.-Es mou l’aigua en les sèquies?.Observació de la direcció que porta l’aigua. Característiques de
    l’aigua: transparència, olor, color, altres elements, deixalles,...
    Sexta parada: En el camí de la Gallenca
    a.- Situar-se en el plànol Assenyalar l’ ubicació del camí de la Plana i del camí de la Primera Travessera
    que s’ha recorregut, i del camí de la Gallenca
    b.- Observació i identificació d’exemplars d’animals que es puguen encontrar
    c.- Observació dels conreus. Adonar-se del canvi progressiu de marjal a l’horta en el recorregut
    d.- Observació de les construccions. Alçades, dimensions, habitabilitat, temporalitat d’ús, existència
    d’elements d’ urbanització
    e.- El conreu de l’arròs a Castelló. Problemàtica històrica d’aquest conreu (treball introductori a
    l’aula)/(t.in.a.)
    f - L’ urbanització de la marjal a Castelló (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Sèptima parada: Recorregut pel Parc del Meridià

    a.- Observació dels elements que composen el Parc
    b.- Destacar el monòlit que dona nom al parc. Història del Parc. Quina inscripció hi ha ?
    c.- Els meridians i els paral·lels. Historia de Pierre Méchain (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Ús i possibilitats d’ús del Parc del Meridià. Projectes existents. Propostes d’actuació (treball
    posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    e.- Marc legal de protecció a la marjal. Elaboració de propostes alternatives (treball posterior a
    l’aula)/(t.p.a.)
    f.- Problemàtiques ambientals existents. Propostes d’actuació (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Itinerari curt de descobriment de la marjal, a peu. Una altra proposta a considerar
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal de Castelló, a banda del Molí la Font, els dos espais de marjal que
    actualment estan millor conservats i presenten major interès son el Camí de la Cadernera i el Camí Bomboí.
    L’itinerari Bomboí - Cadernera es un recorregut d’uns 1700 metres, dissenyat per a que, un mitjà de transport
    ens deixe en l’encreuament del camí de la Plana i camí Bomboí. D’ allí a peu travessar tot el camí Bomboí fins
    arribar a la sèquia Entrilles , allí creuar-la per un “pas” al camí de la Cadernera i recorre’l tot fins arribar al camí
    Fondo, on ens podria recollir el mitjà de transport.
    En aquest moment el “pas” no existeix, es una reivindicació que ha estat proposada en diferents ocasions per
    diferents entitats, com l’AAVV del Camí Fondo, a l’ajuntament, que no s’entén com que encara no esta fet i que
    esperem siga una realitat pròximament. Eixe” pas”, que pareix ja estava i comunicava els dos camins i que per a
    construir-lo no necessitaria cap element de propietat privada, ja que es pot construir en els elements comunals que
    comporta la sèquia Entrilles. Els elements de construcció podrien ser diversos però s’apunta la possibilitat de fer el
    “pas” de fusta, com hi estan en altres les zones protegides.
    Mentrestant, és possible ara, fer l’itinerari utilitzant un altre pas que està en la mateixa sèquia Entrilles un 200
    metres més cap a la mar, al qual es tindria que anar vora sèquia Entrilles, per “l’espai de pas de la sèquia” ,i després
    de creuar la sèquia, tornar-hi cap a la Cadernera uns cent metres més. Aquesta possibilitat es factible, sempre i que
    “l’espai de pas” de la sèquia Entrilles d’aquesta zona es netejara, s’ acondicionara el seu sòl i així quedera lliure per
    als possible usuaris.
    En l’itinerari es podrien fer, les parades proposades en el recorregut circular per la marjal de Castelló amb les
    diferents activitats previstes. Caldria sobretot realitzar les activitats proposades en les quatre parades referides a
    la marjal que son les parades tercera, quarta, quinta i sexta del recorregut.

    ITINERARI CIRCULAR PER LES MARJALS DE CASTELLÓ
    Ver CIRCULAR MARJAL 2012 en un mapa más grande
    (view changes)
    10:05 am
  7. page C. ITINERARIS edited ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016 Itineraris didàctics per la marja…

    ITINERARI CIRCULAR I ITINERARI CURT (BOMBOI I CADERNERA) 2016
    Itineraris didàctics per la marjal de Castelló
    El disseny, la publicació, la difusió i la realització d’itineraris didàctics referits a la marjal de Castelló son un
    element important que possibilita el seu descobriment, el seu coneixement i la seua valoració com a lloc a protegir i
    conservar per tota la comunitat.
    L’any 2009, varem proposar “un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”, editat pels Col·lectius per Llengua
    i la Cultura de Castelló i publicitat en la web en http://lamarjal.wikispaces.com, en el que es definien cinc llocs
    d’interès en la marjal de Castelló, en cadascú d’ells es relacionaven una sèrie d’activitats a realitzar, que desprès
    estarien determinades per les característiques dels participants. Els llocs d’interès assenyalats eren: les marjals del
    camí de la Cadernera, les marjals de l’ ullal de la Comare, les marjals del camí Bomboi, el paratge de la Font de la
    Reina i el Parc del Meridià. Aquesta proposta estava dissenyada considerant necessari disposar d’algun mitjà de
    transport.
    També, durant aquestos últims anys, diferents associacions han dissenyat i realitzat diferents itineraris per la
    marjal de Castelló, entre ells assenyalar els proposats per l’associació d’amics de la Marjal de Castelló en
    http://sosmarjal.blogspot.com.es , per l’associació de veïns Camí Fondo de Castelló en http://avmamifondo.org , i
    també per l’associació de veïns del Parc del Meridià en http://avmeridiano.com.
    Itinerari circular a peu per la marjal de Castelló. Nova proposta
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal, assenyalats en la publicació“un itinerari didàctic per la marjal de Castelló”,
    esmentat anteriorment, elegirem tres d’ells que podrien incloure’ls dins d’un nou itinerari amb la característica
    fonamental de que seria circular, que és una de les dificultats mes gran que té el recórrer la marjal, a la distribució
    dels camins existents.
    Els tres llocs d’interès elegits son: el Parc del Meridià, les marjals de l’ ullal de la Comare i les marjals del camí
    Bomboí. Queda exclòs, per la seua llunyania als llocs esmentats, el paratge de la Font de la Reina que com sabem
    es el paratge natural més interessant del nostre municipi.
    L’itinerari comença en el Parc del Meridià, i pel camí de la Donació arribem al camí de l’ Ullal de la Comare. Des
    del final del camí de l’ Ullal i per “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles, que son sobre uns dos-cents metres,
    arribem a la confluència d’aquesta amb el camí de Bomboí. Desprès de recórrer tot el camí de Bomboí, travessem
    el camí de la Plana i pel camí de la Primera Travessera, en pocs metres arribem al camí de la Gallenca. Desprès de
    recórrer aquest camí, el seu final, ens porta novament al camí la Plana. Com alternativa, per no anar pel camí de la
    Plana fins al de la Donació, es pot prendre l’alternativa del camí paral·lel, l’entrador nº 42, que també ens porta al
    camí Donació i que té menys tràfic, i ja per aquest tornem al Parc Meridià. Tot aquest itinerari circular té un
    recorregut al voltant d’uns 5’6 kilòmetres que tranquil·lament es poden realitzar en una eixida d’un matí.
    Aquest itinerari en aquest moment és pot realitzar, encara que la part més dificultosa està en les condicions en
    que es troba el denominat “l’espai de pas de la sèquia” Entrilles, que caldria mantindre per l’ajuntament en bones
    condicions de trànsit. Sempre es podria millorar eixe pas, com s’ha fet en altres llocs, mitjançant la construcció
    d’una passarel·la peatonal que cobreixca parcialment la sèquia i li donara amplitud al pas.
    Aquest itinerari es podria fer més un kilòmetres mes curt quan hi haja una segona entrada al Parc del Meridià,
    oposada a l’existent, per l’est i així aquesta connectaria en pocs metres amb el final del camí de la Gallenca.
    Plantegem l’itinerari a partir d’un treball introductori, a l’aula, abans de la seua realització (treball introductori
    a l’aula)/(t.in.a.) i d’unes activitats posteriors de conclusió, (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.), encara que les
    activitats fonamentals a realitzar es faran en la realització de l’eixida.
    La proposta didàctica determina la realització de diferents parades dins de cadascú dels tres llocs d’interès
    que anem a descobrir. En cadascuna d’elles es proposen una sèrie d’activitats possibles que els responsables
    elegiran i seqüenciaran en funció de les característiques dels alumnes, dels objectius proposats, de les condicions
    climatològiques, de temps que es disposa i dels materials preparats.
    Primera parada: A l’ entrada al Parc Meridià, davant del camí de la Donació
    a.- Reconeixement del lloc: Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Parc i
    del camí de la Donació
    b.- Toponímia : Parc Meridià, Donació (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Explicació general de l’itinerari i dinàmica de treball a seguir
    Segona parada: Entrada al camí de l’ Ullal de la Comare confluència al camí Donació
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’encreuament del camí de l’ Ullal de la Comare
    amb el camí de la Donació
    b.- Conreus: Quins conreus s’observen en la parada? (Es l’antiga zona de marjal convertida en horta,
    S’apreciarà el canvi progressiu d’horta a marjals quan més ens endinsem en el camí de l’ Ullal i més ens
    arropem cap al mar)
    c.- Lèxic: Comare, ullal, marjal (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Formació de les marjals a Castelló. Els estanys i el quadro. Altres exemples pròxims de les nostres
    comarques (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    e.- Camins: Com es el camí de l’ Ullal de la Comare? En quines condicions el trobem?
    Tercera parada : Al final del Camí de l ’Ullal de la Comare
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del Camí de la Comare i el lloc on
    s’està situat del camí
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives :
    La llentilla d’aigua, el senill, la boga, les canyes. S’observen llentilles d’aigua en la sèquia?
    c.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal, sobretot: amfibis,rèptils peixos i aus
    d.- Observació dels conreus existents en les marjal: arbres fruiters i hortalisses. Sistemes de reg
    e.- Observació dels marges de les marjals: formes i tipus de materials emprats per evitar l’erosió
    dels marges. Observació de les característiques del sòl. S’observen aterraments en els marges?
    f.- La formació del sòl. La formació de les marjals. Variació del nivell d’aigua durant l’any (treball
    introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    g.- Les marjals i les inundacions. El riu Sec de Castelló (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- L’aterrament de les marjals: possibilitats i problemes existents. L’ajuntament de Castelló i la
    legislació sobre els aterraments (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Quarta parada: Abans de recórrer “l’espai de pas de la sèquia” d’ Entrilles
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del encreuament del final camí de la
    Comare amb la sèquia Entrilles. Assenyalar la sèquia d’Entrilles
    b.- Importància de les sèquies mare. Orientació respecta al mar (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    c.- Significat de “l’espai de pas de la sèquia” (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Toponímia: sèquia, Entrilles (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    Quinta parada: En el camí de Bomboí
    a.- Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’ ubicació del camí Bomboi
    b.- La vegetació en les sèquies: Observació i identificació de les espècies mes representatives. Saps
    identificar el senill?. I la boga?. I la canya?
    c.- La vegetació en les marjals abandonades. Com coneixem que una marjal està abandonada?
    d.- Possible observació d’exemplars de fauna de marjal (amfibis,rèptils peixos i aus ).
    e.- Les espècies invasores: La tortuga de Florida. i la gambusia (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    f.- Observació dels conreus existents en les marjals
    g.- Observació de les marjals. Croquis o dibuix de la distribució de les sèquies i marjals , en relació
    al camí Bomboi
    h.-Es mou l’aigua en les sèquies?.Observació de la direcció que porta l’aigua. Característiques de
    l’aigua: transparència, olor, color, altres elements, deixalles,...
    Sexta parada: En el camí de la Gallenca
    a.- Situar-se en el plànol Assenyalar l’ ubicació del camí de la Plana i del camí de la Primera Travessera
    que s’ha recorregut, i del camí de la Gallenca
    b.- Observació i identificació d’exemplars d’animals que es puguen encontrar
    c.- Observació dels conreus. Adonar-se del canvi progressiu de marjal a l’horta en el recorregut
    d.- Observació de les construccions. Alçades, dimensions, habitabilitat, temporalitat d’ús, existència
    d’elements d’ urbanització
    e.- El conreu de l’arròs a Castelló. Problemàtica històrica d’aquest conreu (treball introductori a
    l’aula)/(t.in.a.)
    f - L’ urbanització de la marjal a Castelló (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Sèptima parada: Recorregut pel Parc del Meridià
    a.- Observació dels elements que composen el Parc
    b.- Destacar el monòlit que dona nom al parc. Història del Parc. Quina inscripció hi ha ?
    c.- Els meridians i els paral·lels. Historia de Pierre Méchain (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.)
    d.- Ús i possibilitats d’ús del Parc del Meridià. Projectes existents. Propostes d’actuació (treball
    posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    e.- Marc legal de protecció a la marjal. Elaboració de propostes alternatives (treball posterior a
    l’aula)/(t.p.a.)
    f.- Problemàtiques ambientals existents. Propostes d’actuació (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.)
    Itinerari curt de descobriment de la marjal, a peu. Una altra proposta a considerar
    Dels cinc llocs d’interès de la marjal de Castelló, a banda del Molí la Font, els dos espais de marjal que
    actualment estan millor conservats i presenten major interès son el Camí de la Cadernera i el Camí Bomboí.
    L’itinerari Bomboí - Cadernera es un recorregut d’uns 1700 metres, dissenyat per a que, un mitjà de transport
    ens deixe en l’encreuament del camí de la Plana i camí Bomboí. D’ allí a peu travessar tot el camí Bomboí fins
    arribar a la sèquia Entrilles , allí creuar-la per un “pas” al camí de la Cadernera i recorre’l tot fins arribar al camí
    Fondo, on ens podria recollir el mitjà de transport.
    En aquest moment el “pas” no existeix, es una reivindicació que ha estat proposada en diferents ocasions per
    diferents entitats, com l’AAVV del Camí Fondo, a l’ajuntament, que no s’entén com que encara no esta fet i que
    esperem siga una realitat pròximament. Eixe” pas”, que pareix ja estava i comunicava els dos camins i que per a
    construir-lo no necessitaria cap element de propietat privada, ja que es pot construir en els elements comunals que
    comporta la sèquia Entrilles. Els elements de construcció podrien ser diversos però s’apunta la possibilitat de fer el
    “pas” de fusta, com hi estan en altres les zones protegides.
    Mentrestant, és possible ara, fer l’itinerari utilitzant un altre pas que està en la mateixa sèquia Entrilles un 200
    metres més cap a la mar, al qual es tindria que anar vora sèquia Entrilles, per “l’espai de pas de la sèquia” ,i després
    de creuar la sèquia, tornar-hi cap a la Cadernera uns cent metres més. Aquesta possibilitat es factible, sempre i que
    “l’espai de pas” de la sèquia Entrilles d’aquesta zona es netejara, s’ acondicionara el seu sòl i així quedera lliure per
    als possible usuaris.
    En l’itinerari es podrien fer, les parades proposades en el recorregut circular per la marjal de Castelló amb les
    diferents activitats previstes. Caldria sobretot realitzar les activitats proposades en les quatre parades referides a
    la marjal que son les parades tercera, quarta, quinta i sexta del recorregut.

    ITINERARI CIRCULAR PER LES MARJALS DE CASTELLÓ
    Ver CIRCULAR MARJAL 2012 en un mapa más grande
    (view changes)
    9:54 am

Monday, November 30

  1. page E. ENLLAÇOS edited EN LA WEB HI HAN DIFERENTS ADRECES I FOROS RELACIONATS AMB LA MARJAL QUE PODEN SER DEL VOSTRE INTER…
    EN LA WEB HI HAN DIFERENTS ADRECES I FOROS RELACIONATS AMB LA MARJAL QUE PODEN SER DEL VOSTRE INTERES:
    ASSOCIACIÓ SOS MARJAL
    ASSOCIACIÓ DE VEINS DEL CAMÍ FONDO (CASTELLÓ)
    ASSOCIACIÓ SOS MARJAL (Una ruta per la marjal de Castelló)
    EXCURSION EN BICICLETA POR LA MARJAL DE CASTELLÓ
    (view changes)
    9:48 am

Friday, February 28

  1. 2:29 pm

Thursday, June 7

  1. page E. ENLLAÇOS edited ... INFORMACIÓ SOBRE EL MORRUT ROIG L'AULA DE NATURA DE LA MARJAL DE GANDIA. PARC NATURAL DE L…
    ...
    INFORMACIÓ SOBRE EL MORRUT ROIG
    L'AULA DE NATURA DE LA MARJAL DE GANDIA.
    PARC NATURAL DE LA MARJAL DE PEGO-OLIVA
    (view changes)
    2:43 pm

More